El silenci abans de la batalla

(Odessa, Ucraïna)

L’estació de Lviv està plena de gom a gom. A la sala d’espera no hi ha un sol seient lliure. Entre els bancs, hi ha maletes i bosses apilades; és evident que deixen moltes coses darrere. La gent també és al terra, asseguts o estirats, i arreu sacs de dormir i lladres per carregar molts mòbils alhora. L’aire és dens: molts fa molts dies que esperen un tren. A la sala de més enllà uns fan cua per demanar informació i la resta roman dempeus amb la mirada aixecada cap a les pantalles. En una setmana ja han abandonat el país un milió d’ucraïnesos. El proper tren va a Uzhorod, a la frontera amb Eslovàquia. El següent va fins a Odessa, direcció sud-est, a tocar de la mar Negra i a 150 quilòmetres del front que, des de Crimea, ja ha arribat a Kherson, i que aspira a controlar tota sortida a la mar. Ja ha impactat algun míssil a la rodalia d’Odessa, i fragates russes s’aproximen a les seves platges.

El tren va força buit. S’hi ha d’anar amb la persiana abaixada i amb el compartiment en penombra; a mig camí, deixa d’haver-hi llum. Tretze hores després, el tren arriba a Odessa. A l’andana de l’estació hi ha poca gent (de moment) i d’un altaveu sona òpera i ho omple tot. Ateses les circumstàncies, és aterrador.

Sortint de l’estació, hi ha aquesta cosa perquè els turistes s’hi facin fotos i que diu “I LOVE ODESSA”. En anglès i amb el topònim transliterat des del rus (en ucraïnès, és amb una sola ‘s’). Odessa és una ciutat de majoria russòfona. El rus és també la primera llengua del Viktor, patriota ucraïnès, que assegura que “molts pro russos han canviat de bàndol després de veure el que està passant a Kharkiv, Kíev i Mariupol” i ensenya una gràfica al mòbil que reforçaria aquest argument. Treballa en màrqueting digital i ara dona suport a l’exèrcit en comunicació: “Cadascú ha d’ajudar amb allò que sap fer”. Quan li sona el mòbil, contesta dient Slava Ukraini.

El Viktor (no és el seu nom real) avança allò que un pot trobar a Odessa aquests dies: “S’ha d’anar amb compte al front marítim, és una zona estratègica, però la resta de la ciutat és segura. Si et veuen fent fotos, et demanaran el passaport i ja està”, que és el que més tard passaria però amb kalaixnikovs pel mig i revisió del mòbil inclosa: fotos, sms i Telegram.

Més enllà de les forces armades regulars, s’han format per tot el país milícies de voluntaris. “A Odessa, tots els membres de les Defenses Territorials es coneixen entre ells i desconfien dels estranys”. La darrera setmana han format patrulles i check-points a molts punts del país, freqüents i agressius a les zones on hi ha un front actiu. Camí de l’hotel, un grup de tres homes vestits de negre i amb un braçal groc al braç dret caminen xino-xano amb una porra a la mà (cadascú amb la seva) com si res. La resta, tot normal.

La mirada de les mil iardes

L’encarregat de l’hotel també es diu Viktor (tampoc no és el seu nom real). A l’hotel ara hi viuen refugiats, ell i els treballadors. “Quan la guerra arribi a Odessa, no me n’aniré. És el meu hotel i ara hi viu gent”. 

Altres ho dissimulen millor, però al Viktor se’l veu especialment compungit, com si comencés a tenir la mirada de les mil iardes abans d’hora. “Jo sóc rus, la meva família porta cinc generacions a Ucraïna. El govern ucraïnès no ha fet res en vuit anys per acabar la guerra. Ara, això no treu que Putin està boig”. Continua: “Russos i ucraïnesos som pobles germans, i jo no aniré a la guerra a matar un germà”. Però els russos potser sí que el matarien a ell: “Si no vaig a la guerra, no”.

Des del terrat assenyala l’accés al refugi antiaeri més proper, al pati d’illa. N’hi un altre, un carrer més enllà, més gran i millor, però el desaconsella perquè és al soterrani d’una vella caserna militar i tem que pugui ser bombardejada. Així, tampoc l’hotel no sembla un lloc gaire segur, però d’això no en diu res. Després d’uns segons en què ningú no parla i no se sent cap veí ni cap cotxe ni res, el Viktor irromp amb una frase com de pel·lícula: “És el silenci abans de la tempesta”, i amb això obre i tanca la crònica d’una forma tan rodona com inversemblant.