Maniobres de distracció

(Kyiv, Ucraïna)

El míssil va impactar la nit de diumenge al sisè pis d’un bloc de Sofiivska Borschahivka, a l’extrarradi de Kíiv. Ahir al matí, l’endemà de l’atac, un home porta en braços un gos cap a la clínica veterinària que hi ha als baixos de l’edifici: els serveis bàsics funcionen correctament a Kíiv. Dmytro Razumkov, diputat al Parlament del qual n’havia estat president, acut a la zona envoltat de soldats: “Ha estat un atac amb míssils Grad. Han estat vull i nou míssils, i ha mort una persona”. El Grad és un sistema de llançament múltiple de míssils; per tant, d’escassa precisió. A peus de l’edifici, tot és ple de vidres i plàstics i ferros, i hi ha alguns cotxes malmesos per tot això que ha caigut i també per la metralla. Dos blocs més enllà, l’impacte va ser contra el terra, a un pàrquing exterior davant d’un edifici: hi ha tres cotxes i una furgoneta destrossats i calcinats. Uns metres més allunyat del forat que ha fet el míssil, un altre cotxe s’ha salvat de les flames i s’hi aprecia molt bé com la metralla l’ha perforat per tot arreu. L’Olga (no és el seu nom real) no vol donar el seu nom real, i explica com ho ha viscut: “No visc aquí però era al soterrani de l’edifici, i sobre les 11 de la nit sento l’esclat. Jo estic bé, però hi ha un ferit, amb talls a la pell i, el més greu, als ulls”. A algunes finestres hi tenen creus fetes amb cinta americana per reduir el risc que passi això, però són poques. Altres tenen planxes de fusta com a protecció, però en són encara menys. El cel rugeix constantment.

Al centre de Kíiv només se senten explosions de tant en tant, però a la perifèria el so dels míssils, les bateries antiaèries i els trets gairebé no dóna treva. A vegades, són esclats aïllats, i a vegades dura uns segons, com una tempesta. També s’han acostumat a viure amb això. Però després dels impactes de la darrera nit al barri, amb la por ficada al cos, algú veu espies russos en qualsevol estranger (“You are Russian! You are Russian!”), i dos minuts després hi arriben deu homes armats per comprovar-ho i tot seguit contradir les seves sospites.

Maniobres de distracció

Divendres passat, el Kremlin va anunciar que la primera fase havia conclòs com esperaven i que en endavant les operacions se centrarien al Donbass. Menys de vint-i-quatre hores després, a més de 1000 quilòmetres del Donbass, un míssil impactava a un dipòsit de benzina a Lviv. La declaració, doncs, podria ser només una maniobra de distracció; o bé la maniobra de distracció podria haver estat la invasió des de tres fronts. El més probable, però, és que la guerra no s’estigui desenvolupant com el Kremlin havia planejat. Si Rússia acaba fent aquesta passa enrere, es tornaria un escenari similar al que hi ha des de 2014, amb una guerra al Donbass però ara amb Rússia de forma oficial a la regió, i amb una situació a la regió més favorable als seus interessos després que aquest sigui el front on han aconseguit més avenços. Zelenski va dir fa tres dies, en una entrevista a periodistes russos no emesa a Rússia, que estarien disposats a celebrar un referèndum al Donbass per definir-ne el seu estatus.

Abans de la invasió russa, els politòlegs deien que no hi hauria invasió russa, i encara menys a gran escala. I que si mai no succeís, la invasió es culminaria en pocs dies. És probable que aquesta també fos la previsió del Kremlin. El que havia de ser una guerra llampec que fes caure Kyiv i Zelenski en pocs dies, ha esdevingut una guerra de desgast. Més d’un mes després de l’inici de la invasió, les tropes russes no controlen cap ciutat important. Fins i tot Mariúpol resisteix el setge, de moment. Mykolaiv i Kharkiv reben impactes de míssils sovint, però el front continua als afores de les dues ciutats. Més o menys com Kíiv.

Dos míssils a Svyatoshynskyi

Al districte de Svyatoshynskyi, un grup de combatents escorcollen dos homes que són de genolls i amb les mans al clatell. La cosa no va a més. Això és Kíiv oest, i per tant el cel tremola tota l’estona; al fons, s’eleva una columna de fum. És un barri de grans blocs grisos, i el front és molt a prop. Les darreres setmanes, uns pocs míssils han colpejat diversos edificis del barri, un d’ells a tocar d’on té lloc l’escorcoll. El 15 de març, un va impactar contra la façana i tot es va incendiar: quatre morts, i la majoria d’habitatges, inservibles. Els pisos que donen a l’altra façana, encara hi viu gent. El Yuri n’és un: “Feu les fotos que vulgueu, que tothom ho vegi”.  És voluntari dels que donen suport logístic als cossos armats: “Aquesta nit serà pitjor, tenim informació que a les 4 hi haurà un atac amb míssils al barri”. La nit següent no és pas tranquil·la a la rodalia de Kíiv (cap nit és tranquil·la), però no es compleix el vaticini.

Cinc-cents metres més amunt i cinc dies més tard, un altre míssil va impactar a una mena de parc envoltat per edificis. El cràter fa més de quatre metres de diàmetre i uns dos de fondària. La façana més propera té impactes de metralla i cap vidre sencer, però no hi ha danys estructurals. Hi ha, però, dos cotxes cremats fins quedar-ne només ferralla. Hi  ha veïns xerrant i contemplant la magnitud de la tragèdia, traient runa i fregint patates a foc molt lent a la vora mateix del cràter. El Vitaly viu allà, i s’ho mira tot plegat com qui encara no ho ha paït, i en acabat treu el mòbil i ensenya dos vídeos del moment de l’explosió que van enregistrar les càmeres de seguretat de casa seva: un flaix taronja i una ona expansiva treuen la finestra de lloc, tot tremola, i la càmera és mou un poc cap a l’esquerra.

Soldats i periodistes

L’alarma antiaèria que sona al Maidan (i en general totes les sirenes de Kíiv) fa botzinades més breus que les d’altres ciutats del país. I sona menys estona, normalment dos o tres minuts; i quan deixa de sonar, no repiquen les campanes com a Odessa. Tampoc aquí la majoria no en fa gaire cas; al capdavall, els míssils cauen a la perifèria de la ciutat. A Maidan hi ha fonamentalment gent armada i periodistes, tots amb l’armilla antibales posada. Fins i tot al hall del Kozatzkyi, un hotel a la mateixa plaça on s’hi allotgen periodistes, alguns la porten posada. 

Quan s’ha complert un mes de l’inici de la guerra, Kíiv continua força buida. Hi ha poca gent i pocs cotxes: el paisatge és pandèmic. Ho és especialment al centre neuràlgic de la ciutat, al triangle que fan el Maidan, el monestir de Sant Miquel i la catedral de Santa Sofia. Aquesta zona, a més, està especialment militaritzada: hi ha gent armada gairebé a cada cantonada, i barricades. A Odessa les barricades eren de sacs de sorra, i a Mykolaiv, de pneumàtics; a Kíiv són blocs de formigó.

A un accés lateral del monestir de Sant Miquel, hi fa guàrdia el Nikita. Té 27 anys i, és clar, va armat. Abans d’allistar-se a la Defensa Territorial, la milícia creada poc abans de l’inici de la guerra, es guanyava les garrofes en el submón de les criptomonedes i el blockchain. Però en contra del que hom n’esperaria, no tracta de convèncer sobre els beneficis d’invertir-hi, i se cenyeix al tema: “Volia ser útil. Els meus pares i la meva parella també s’hi ha quedat. Molta gent va entrar en pànic i va marxar, i es van dur el pànic amb ells. Ara a Kíiv quedem els valents. I els periodistes. Bé, i la gent pobre, que no poden marxar”. Sona el brunzit suau d’una bateria antiaèria llunyana: “Veus? No hi comptaven amb això. Kíiv està més ben protegida que qualsevol altra ciutat”.Entre l’accés per cotxes que controla el Nikita i l’entrada principal del monestir, hi ha un mur de 90 metres, dividit en diferents segments, amb les fotos de tots els combatents caiguts a la Guerra Russo-Ucraïnesa. Molts ucraïnesos s’hi han referit sempre així a la Guerra del Donbass, que va esclatar la primavera de 2014 després del triomf de la Revolució del Maidan. Ara és complicat argumentar que la participació russa no era prou determinant com per anomenar-la així, i que la guerra total d’ara no és més que una nova fase de la mateixa guerra. Sigui com sigui, la darrera actualització del mur és de juliol de 2020. Però encara hi ha més mur passada la porta: cinc segments més, i a cada segment hi ha lloc per 346 morts més. No hi cabran tots.